El color càlid i fred és una oposició en teoria del color que va aparèixer a partir del segle XVIII en l'anàlisi de les pintures europees per definir l'efecte que provocaven determinats colors en l'espectador. Així, els tons relacionats amb el verd o el blau són freds mentre que els colors relacionats amb el vermell o el groc són càlids. Curiosament, és una sensació oposada a la temperatura de color real, ja que les estrelles que emeten més calor són blaves i no grogues o vermelles. La distinció ha passat a la cultura popular, per exemple en l'aixeta, on el vermell indica aigua calenta i el blau aigua freda.
